Entrevistes

ENTREVISTA A MAITE SUBIRATS (Regidora de Cultura de l'Ajuntament d'Amposta).

A quin any va començar a celebrar-se aquesta festa?

Va començar l'any 2009, o sigui que enguany al 2013 serà la 5a edició.

Saps d'on va sorgir la idea?

La idea va sorgir de fer una recreació històrica de l'antic mercat d'artesans i aliments que es feia a Amposta a principis de segle XX, a la plaça Major, com a acte de cloenda de tot el Centenari de títol de Ciutat d'Amposta (1908-2008), i que van durar de maig de 2008 al maig de 2009, tot un any. Es va fer el 3r cap de setmana de maig, que era quan s'acabava el Centenari, i ja s'ha quedat aquesta data com a fixada per fer la Festa cada any.

Qui l'organitza?

L'Àrea de Cultura i Festes de l'Ajuntament d'Amposta, amb la col·laboració i participació de moltes entitats i persones de la ciutat.

A quina part de la ciutat es desenvolupa?

Als carrers i places del nucli antic de la ciutat, on vivia la majoria d'ampostins a primers de segle XX.

A quin mes se celebra?

Al mes de maig, el 3r cap de setmana, a l'entorn del dia 21 (que és el dia que es va concedir el títol de Ciutat pel rei Alfons XIII).

Quants dies dura ?

Dura tres dies, de divendres a diumenge.

Quins tipus de requisits necessiten els comerciants per participar?

Que les coses que venguen estigue relacionat amb objectes i materials utilitzats ara fa 100 anys, o sigue artesans tradicionals (fusters, ferrers, quincallers, llauners, terrissaires, etc.) o persones que venguen queviures alimentaris tradicionals (pastissers, forners, carnissers, xarcuters, etc.); també comerciants que venguen robes i complements, joguines de fusta i roba, fotògrafs, etc.

I pot participar tot tipus de comerç?  Quin destaca?

Destaquen sobretot els artesans d'oficis tradicionals: ferrers, fusters, basters ("silleros"), terrissaires, artesans de la palma (fibres vegetals) i altres que facin tallers i demostracions dels seus oficis.

 Només hi pot participar comerç local?

No, poden participar paradistes i artesans de totes les terres de l'Ebre i també d'altres llocs i poblacions, en venen tant de Catalunya com també del Maestrat, per exemple.

Quin tipus d'activitats es desenvolupen durant la festa?

Se'n fan de molts tipus: activitats festives  cine mut, espectacles de varietés i cabaret, sarsuela, balls populars, concerts de les bandes, jotes, teatre al carrer, jocs tradicionals, corals, etc. etc.) i el mercat de parades de queviures, artesans i oficis tradicionals pels carrers i places del casc antic d'Amposta.

Com hi pot participar la gent del carrer?

La gent pot participar de moltes maneres: simplement visitant les parades del Mercat i comprant-hi, fins a participar activament en les actuacions de les bandes, les corals, els jocs, etc.

Creu que l'Ajuntament d'Amposta s'ha implicat amb aquesta festa a part d'organitzar-la?   Ens podria dir amb què?

Sí, molt, tant en el guió dels espectacles i totes les necessitats per fer-los, com en l'atenció a l'arribada i necessitats dels paradistes.

Amposta és una ciutat amb tradició musical. Com hi participen les dues bandes de la ciutat en  aquesta festa? 

Hi fan moltes activitats: cercaviles pels carrers / l'acte d'inauguració on interpreten l'himne "Oh! Amposta" / concerts a les places / audicions amb menys músics als llocs on tenen les seues tavernes / etc.

Tu, com a ciutadana d'Amposta , com et sens en viure aquesta festa d'aprop?

Jo concretament la visc molt intensament, perquè treballo a l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament, i ja estem organitzant-la en aquests moments.

Foto de Maite Subirats extreta de: L'abans d'Amposta. 

 ENTREVISTA A MARIMAR PANISELLO 
( Regidora de Cultura i festes de l´Ajuntament d´Amposta)

Com va sorgir la idea?

Va sorgir quan vam veure que se celebrava un centenari del títol de la ciutat

d´Amposta, el rei Alfons XIII va donar aquest títol al 1908 i vam recrear una mica quan va arribar deien que el rei Alfons XIII li havia donat el títol de la ciutat d´Amposta. A partir d´aquí vam pensar de fer un merc at que estés vinculat en fa 100 anys com es vivia aquí Amposta.

                                      

Qui va tenir la idea?

Va sorgir del Departament de Cultura .

Per què vau triar aquesta data per fer-ho i no una altra?

Perquè coincidia amb el maig quan feia 100 anys del títol de ciutat d´Amposta. 

L´any abans es va fer la recreació de l´arribada pel riu del alcalde Palau (perquè llavors no hi havia pont i s´havia de travessar en barca) per tant es va recrear pel riu quan va arribar l´Alcalde Palau deien que ja teníem el títol de ciutat d´Amposta i   l´any següent es va recrear en aquestes dates perquè van coincidir en el maig d´aquesta època.

Per què es fa en aquest lloc i no en un altre?

Es fa aquí perquè és la part més antiga d´Amposta i de fet fa 100 anys  tota la part nova no existia. Estaven totes les    botigues,   comerços   i   gent   vinculades    aquí    al    voltant    de     l´església    de   l´ajuntament   al   casc   antic    per això    ho recreem    aquí    perquè és la   part   mes antiga   de la   ciutat.

Quants anys fa que se celebra la festa?

Aquest serà el cinquè any que es fa.

Amb quin propòsit es fa la festa?

Se fa en recrear com vivien els nostres avantpassats fa 100 anys, evidentment fa 100 anys tot era molt diferent la vida que portaven era més dedicada al camp i a l´arròs. Per això els hi volem fer aquest homenatge als nostres avis, besavis.

Com ha estat l´evolució des de la primera festa fins avui?

La evolució s´ha notat en la quantitat de gent que és vist de pagès i pagesa, el primer any va ser una mica més justet, la gent no s´havia de què anava la festa no s´havien realment el que volem representar. Al partir del segon any ja es van començar a vestir tan com joves com grans i cada any la gent s´implica més en fer coses noves.

Quin pressupost destina l´Ajuntament a aquesta festa? S´ha incrementat o ha disminuït  aquests darrers anys?

El   presupost   de   la   festa   varia  depenent  de com està l´Ajuntament.  Aquest any hi ha 60.000 per a la festa, l´any passat van ser una miqueta més però quest any degut a la crisi hi han hagut tantes retallades en tot, encara que hi pensem què es una festa important.

Quines altres entitats participen economicàment  a la festa?

Cap   més, de   fet   és   una   festa   que   fa   únicament      l´Ajuntament, sí que és cert que hi ha associacions culturals i de veïns que participen en fer activitats però el pressupost és de l´Ajuntament d´Amposta

Quina participació tenen els comerciants?

Els   comerciants   igual   que   la   gent    cada  vegada      s´inpliquen més ara estem fent el premi als aparadors i aquest és el segon any que fem concurs d´aparadors. Primer es fa el curs i després el concurs. Aquest any hi ha tres premis de 300,200,100 euros per al millor aparador que hi pugue hi haure vinculat a la festa més bonic o més ben dissenyat. Els comerciants tots fan aparadors tot es vesteixen, els pastissers fan les pastes típiques d'aquella època. Els canvis són tot depèn del presupost, no hi haurà gaire canvi.

Quina novetat podrem veure a l´edició 2013?

Gairebé no cap, però segurament que a la fila es farà un nou espectacle però encara no sabem com serà.

                                          

Què feu per expandir la festa fora dels límits locals?

D´això se n'encarreguen els mitjants de comunicació, en difondreu per la ràdio, per la pàgina web de      l´Ajuntament, en diaris, a la televisió... i inclús videos.

Foto feta per Sara Barrera

ENTREVISTA A SANTI RUIZ BARRERA                                     

Quins actes musicals es realitzen durant la festa del mercat centenari?                                              

Jota, rondalla (carrers), sarsuela (teatre) i cuplets (casino).

Les lletres de les cançons, tenen algun significat respecte a la festa del mercat?                    

Les de la jota sí, perquè són improvisades i parlen sobre la festa.

La música que es toca, té algun tipus de música concret?                                                     

 És típica i exclusiva del Delta.

En què s'inspiren per fer les lletres de les cançons?                                                                 

Els cantadors en qualsevol cosa, es típic la batalla de jotes i es posa un cantador en l'altre.

A la taverna de la lira, alguns músics interpreten cançons, ens podries dir algunes d'aquestes cançons?                                                                                                  

Són els pasdobles, jotes i transcripcions de les obertures d'òperes originals per orquestra.

Normalment, als concerts a les places s'ajunten les dos bandes per tocar?                                          

No, cada banda toca per separat.

Tothom sap el significat de l'himne d'Amposta, però des de la vista d'un músic, es podria dir que l'himne d'Amposta, és una peça difícil de tocar?                                                               

De tocar per a un músic no, però per als cantadors si, ja que té un solo de soprano prou complicat.

Sovint en quins punts d'Amposta se solen per les actuacions?                                                   

  
Al barri de la Torreta, a la Plaça de l'Aube, carrer Major, carrer Sol i voltants.

Quan feu les cercaviles pels carrers, quin recorregut feu normalment?                                              

  
Pel carrer Major, plaça de l'Aube i Carrer sol.

 Quant poden arribar a durar les cercaviles?                                                                         

Poden durar dues  hores, però anem parant per beure i menjar en diferents punts del mercat.

Amposta té una tradició musical, ens sabries dir d'on pot provenir aquesta “tradició”?                   

Aquesta tradició va començar sobre l'any 1914 o 1915 on varis plantadors d'arròs de la Vall d'Uixó, per les nits per a distreure's es portaven els instruments i tocaven. Aquí uns xiquets es van interessar i també volien aprendre, van portar un mestre i això va desembocar en la fundació de la lira (1916) i la fila (1917).

La gent del carrer, sol o pot participar en algunes actuacions de les bandes?                    

Sobretot amb els balladors de jota.

A la festa se sol ballar, quin tipus de balls es practiquen?                                                    

Són  típics  els balls de jota i bailables.

Finalment, amb opinió personal, que trobes de la participació de les bandes a la festa del mercat centenari?                                                                                                

Sense la música seria una festa molt sosa o avorrida.

Foto feta per Alba Garriga

ENTREVISTA A MONTSE TERRA

Fas molts de vestits per a la festa del mercat?                                                                  

 Moltíssims.

De quin tèxtil és la  roba?                                                                                                     

De sedes i sarges.

Quin color era el més típic per als vestits?                                                                             

Els vestits, es poden fer en molt d’estampat, el que passa és que els complements sempre són negres (les toques, espardenyes...)

En que es diferenciaven els vestits dels rics i els dels pobres?                                                

Els dels rics són de seda, i els dels pobres són de sarges.

Quant podia arribar a costar un vestit de ric?                                                                    

Els de noia, pot arribar als 250 euros (confeccionat i acabat), i el de noi més o menys igual però si volen la gorra és més barat i el barret és més car.

I un de  pobre?                                                                                                                     

Pot ser a la meitat de preu.

Aproximadament quant de temps es tarda en fer un sol vestit?                                       

Es necessiten moltes hores per a fer-lo aproximadament unes 25 hores.

És molt complicat fer un vestit?                                                                                            

És molt laboriós si el vols fer artesanal.

Com anaven vestits els nois?                                                                                       

Els nois si era el vestit de pobre calçotets de bietes o de junquet (que també es deia), la camisa, el “chaleco” i les espardenyes d’espart.

Quants diners es poden arribar a gastar, comprant el material?                                  

Si només és el material possiblement uns 150 euros a part està la confecció i els complements.

Fotos fetes per Christian Llobat

Entrevista a Manel Estellé (organitzador dels jocs tradicionals de la festa ' Mercat a la plaça').

Perque trieu aquests jocs i no uns altres?

Es van triar aquests perquè quan es va començar la festa del mercat hi va haver un apartat que era que els jocs tenien que ser tradicionals, però hi vam triar els que es feien en aquella època.

Quins jocs es fan?

Lo primer any vam decidir nomes fer 8 o 9 jocs, i van triar els jocs tradicionals, ser per exemple: a la una andando mi mula, els de salta corda, els patacons, la viola.. conjuntament en la banda de la Lira Ampostina, que ens va acompanyar en la música quan saltàvem a la corda.

Quin es  el joc que li agrada més a la gent?

La gent en els que més va participar són els jocs de corda, per exemple, olla barrejada, la barqueta. I llavors aquí procurem ja que hi participen els pares i els alumnes ..i tothom, estos jocs són els que sempre ha agradat molt.

En quin propòsit es fan els jocs?

En el propòsit de recordar els jocs que es feien en aquella època, perquè els jocs d'ara, ja sabeu que molta gent usa maquinetes, com play stations, ordinadors, mòbils. I tot el que es feia abans, diríem que eren jocs inventats.

Van participar molta gent als jocs?

Si, perquè hi  van participar totes les escoles d'Amposta, i vam procurar que fossin grups de 15 o 20 persones. Els jocs es feien el dissabte per la tarda i el diumenge pel mati.

De quina edat?

Els xiquets de primer de primària a sisè de primària, i llavors quan fèiem jocs, per exemple els de corda, ja participaven els pares, els iaios, els tios..tots els que hi havien allí a la plaça mirant els jocs.

Com a de anar la gent vestida que hi participa?

El primer any hi va haver de tot, alguna gent que anava vestida de pagesa , altra normal.. però lo que vam demanar es que anessin en una camisa o jersei blanc, i el segon, tercer i quart any ja se procura que la gent vaigi vestida de pagesa o de època.

Qui va decidir que es fessin jocs a la festa del mercat?

En principi la gent que organitzava lo de la festa del mercat i els de l'ajuntament, i hi va haure un apartat que vam decidir de fer jocs tradicional.

Els jocs sempre es realitzen al mateix lloc?

Últimament no es realitzen al mateix lloc. El primer es va realitzar davant de l'ajuntament, el segon i el tercer anys es va fer pels carrers de la ciutat, pel nucli antic, i aquest últim any, vam decidir fer-u per la zona del castell, perquè així estaven tots els jocs mes concentrats.

Foto feta per Christian Llobat.